Això ens preguntem molts dels homes que fa més de 20 anys teniem les hormones alteradíssimes quan la veiem imitant al mite Marilyn Monroe a una de les escenes de La mujer de rojo.
La nostra segona edició de "Què se n'ha fet de..." la dediquem a una de les dones que més recorden els que, llavors, eren nens obrint una nova etapa vital: l'adolescència!!
La nostra segona edició de "Què se n'ha fet de..." la dediquem a una de les dones que més recorden els que, llavors, eren nens obrint una nova etapa vital: l'adolescència!!
Amb 24 anyets (i model des dels 16), Kelly LeBrock saltava a la fama amb el que, probablement, és el paper més important de la seva carrera: la Charlotte de La mujer de rojo (Gene Wilder, 1984) una dona que tornava boig a un desatrós Gene Wilder i tenint com a sintonia un dels temes més recordats en una pel·lícula: el famós "I just call to say I love you" del gran Stevie Wonder.
Aprofitant el seu espectacular fisic va participar a una comedia teenager (molt típica a l'època dels 80's) anomenada La mujer explosiva (John Hughes, 1985) i després de divorciar-se del que era, en aquell moment, el seu marit, va conéixer a un home que es convertiria en la propera estrella emergent del cine d'acció: Steven Seagal.
A l'any 1987 es van casar i van tenir la primera filla. Això va fer que la Kelly no tornés a les pantalles del cine fins que es va rodar Difícil de matar (Bruce Malmuth, 1990) una de les millors cintes de la filmografia del seu marit. L'èxit del film va fer pensar que potser podria tenir una continuïtat en la seva carrera, però aquell mateix any va neixer el segon fill de la parella, cosa que la va mantenir apartada dels rodatges.
Des de l'any 1993 fins a dia d'avui ha anat fent alguna coseta en alguna pel·lícula, però sempre han sigut cintes que no han tingut gaire èxit, sent films que s'han estrenat directament a video-clubs o a la televisió.
L'únic d'aquests títols que podriem mencionar seria una petita participació a una de les comedies macarres del malograt Leslie Nielsen: ¡Vaya un fugitivo! (Pat Proft, 1998)
Aprofitant el seu espectacular fisic va participar a una comedia teenager (molt típica a l'època dels 80's) anomenada La mujer explosiva (John Hughes, 1985) i després de divorciar-se del que era, en aquell moment, el seu marit, va conéixer a un home que es convertiria en la propera estrella emergent del cine d'acció: Steven Seagal.
A l'any 1987 es van casar i van tenir la primera filla. Això va fer que la Kelly no tornés a les pantalles del cine fins que es va rodar Difícil de matar (Bruce Malmuth, 1990) una de les millors cintes de la filmografia del seu marit. L'èxit del film va fer pensar que potser podria tenir una continuïtat en la seva carrera, però aquell mateix any va neixer el segon fill de la parella, cosa que la va mantenir apartada dels rodatges.
Des de l'any 1993 fins a dia d'avui ha anat fent alguna coseta en alguna pel·lícula, però sempre han sigut cintes que no han tingut gaire èxit, sent films que s'han estrenat directament a video-clubs o a la televisió.
L'únic d'aquests títols que podriem mencionar seria una petita participació a una de les comedies macarres del malograt Leslie Nielsen: ¡Vaya un fugitivo! (Pat Proft, 1998)
Aqui us deixem una imatge més recent de l'actriu, que aviat farà 53 anyets.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada